L\u2019aq\u00fc\u00edfer del riu Ridaura havia estat la font tradicional per a l\u2019abastament d\u2019aig\u00fces dels municipis de la Vall d\u2019Aro i de Sant Feliu de Gu\u00edxols. Amb el creixement de l\u2019activitat tur\u00edstica i l\u2019increment del nombre de segones resid\u00e8ncies, aquest aq\u00fc\u00edfer, que t\u00e9 un volum \u00fatil de 5 hm3, va esdevenir insuficient per subministrar aigua a la poblaci\u00f3 que all\u00e0 s\u2019hi concentrava en \u00e8poca estival. L\u2019abastament en alta amb aigua del Ter provinent de la potabilitzadora de Montfull\u00e0, en primera inst\u00e0ncia (1993), conjuntament amb el posterior canvi de model en la gesti\u00f3 dels pous de la zona (2000), han perm\u00e8s, quan la pluviometria ha estat m\u00ednimament generosa, una recuperaci\u00f3 del fluxe continu d\u2019aigua de gran qualitat al llarg de la major part de mesos de l\u2019any. Alhora, aquest fluxe continu i de qualitat ha perm\u00e8s sustentar unes poblacions de macroinvertebrats d\u2019una gran diversitat, entre la qual s\u2019hi ha trobat esp\u00e8cies t\u00edpiques d\u2019aig\u00fces molt netes i que en el nostre pa\u00eds es troben en la cap\u00e7alera de les rieres de muntanya.<\/p>\n
Durant l\u2019any 2003 el seguiment es va plantejar en diferents punts al llarg del recorregut del riu, amb un mostreig per a cada estaci\u00f3 de l\u2019any. Els resultats inicials, juntament amb les dades relatives al canvi de model de gesti\u00f3 de l\u2019aq\u00fc\u00edfer, van ser presentats a Sant Feliu de Gu\u00edxols el 15 de juliol de 2003, mentre que en una jornada interna sobre reutilitzaci\u00f3 d\u2019aig\u00fces celebrada a Lloret de Mar el 10 de febrer de 2004 es van presentar els resultats complets de l\u2019any 2003.<\/p>\n
Per a l\u2019any 2004 es va dissenyar un seguiment m\u00e9s ambici\u00f3s que inclou, a banda de la monitoritzaci\u00f3 de les poblacions de macroinvertebrats i de l’estat ecol\u00f2gic del riu, la determinaci\u00f3 de par\u00e0metres relacionats amb l’estat tr\u00f2fic del riu, l\u2019estat sanitari i l\u2019avaluaci\u00f3 de la pol\u00b7luci\u00f3 antr\u00f2pica. Per a aquests seguiments, el Consorci de la Costa Brava col\u00b7labora amb els Departaments de Qu\u00edmica Anal\u00edtica i d\u2019Ecologia de la Universitat de Girona, i amb el Departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.<\/p>","protected":false},"featured_media":2643,"template":"","meta":[],"tipus_estudis":[41],"acf":[],"yoast_head":"\n