La riera de Tossa \u00e9s una t\u00edpica riera mediterr\u00e0nia, de curt recorregut i de cabals molt variables al llarg de l\u2019any, podent arribar al seu assecatge total en els mesos d\u2019estiu. Igual que passa amb la majoria de rieres, aquest assecatge \u00e9s fruit de l\u2019escassedat de precipitacions i de l\u2019elevada evapotranspiraci\u00f3 d\u2019aquesta \u00e8poca, i es sol veure accentuat per les extraccions que es produeixen en els pous adjacents a la llera.<\/p>\n
Hist\u00f2ricament, les captacions en l’aq\u00fc\u00edfer de la riera havien resultat suficients per proveir d’aigua al petit municipi que Tossa havia estat fins aquell moment. No obstant, l’activitat tur\u00edstica va propiciar el creixement estival de la poblaci\u00f3 i va fer augmentar la demanda d’aigua per sobre del que oferien els recursos locals, de manera que ja des dels anys 70 es va haver de portar aigua de la conca de la Tordera per a cobrir l’abastament urb\u00e0. L’any 1980 es construeix l’estaci\u00f3 depuradora d’aig\u00fces residuals i l’any 2000 es millora la qualitat de l’aigua captada a l’aq\u00fc\u00edfer de la Tordera, aportacions que es veuen completades a partir de la tardor de l’any 2002 amb les que es realitzen des de la ITAM de Blanes. Aquestes instal\u00b7lacions han assegurat que la riera de Tossa es vei\u00e9s deslliurada de les pressions de la sobreexplotaci\u00f3 i de la contaminaci\u00f3, permetent el proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 que s’ha observat al llarg d’aquests darrers anys..<\/p>\n
Aquesta millora ha culminat amb el r\u00e8gim gener\u00f3s de pluges observat entre l\u2019abril de 2002 i el juny de 2004, aix\u00ed com en base a les aportacions d\u2019aigua regenerada de gran qualitat fetes a trav\u00e9s de la bassa del Parc de Sa Riera, que pr\u00e8viament ja havien passat per un tractament terciari en l\u2019EDAR i per la depuraci\u00f3 addicional aportada per la seva percolaci\u00f3 en el s\u00f2l. Aix\u00ed, quan la riera s\u2019asseca i l\u2019aigua deixa de c\u00f3rrer, les aportacions fetes des de la bassa del Parc retornen un m\u00ednim cabal d\u2019aigua a la riera, la qual aflora en el tram compr\u00e8s entre el Parc i la zona on la riera arriba a l\u2019entramat urb\u00e0 de Tossa de Mar. Aquests m\u00ednims cabals permeten l\u2019exist\u00e8ncia de reservoris de fauna (macroinvertebrats, amfibis, peixos), que recolonitzen el medi amb major facilitat que no pas en el cas dels trams secs a partir del moment en qu\u00e8 arriben les pluges de tardor.<\/p>\n
Actualment, el CCB col\u00b7labora amb el Departaments de Qu\u00edmica Anal\u00edtica de la Facultat de Ci\u00e8ncies de la Universitat de Girona, el Departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i amb el Centre d\u2019Estudis de Rius Mediterranis de Manlleu, a fi de documentar aquest proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 de la riera de Tossa des de diversos punts de vista, que van des del f\u00edsic-qu\u00edmic al microbiol\u00f2gic, passant per l\u2019ecol\u00f2gic.<\/p>\n