La riera de Llançà té encara avui en dia una gran importància de cara al subministrament de l’aigua potable al municipi, atès que dels seus pous en surt una part important de l’aigua que es distribueix cada any.

La llarga sequera que l’Alt Empordà va viure més o menys entre el 2005 i el 2009, juntament amb les inevitables extraccions d’aigua per a l’abastament del municipi, va propiciar una baixada important del nivell freàtic i l’aparició de problemes d’intrusió marina i de salinització dels pous. Aquests problemes es van poder atenuar a partir del 2008 amb l’aportació d’aigua regenerada a la riera, aigües avall dels pous d’abastament, en moments de manca de cabals naturals.

Aquesta aportació ha permès estudiar la recolonització de l’hàbitat per part de les espècies aquàtiques, generant una valuosa informació per als camps de l’ecologia i de la restauració d’ecosistemes. Alhora, aquests esforços han permès també anar a mesurar l’estat ecològic dels punts de capçalera i intermitjos, aportant nova informació sobre l’ecologia de les rieres del nord de la Costa Brava.